Pissarra digital interactiva

La pissarra digital interactiva (PDI), segons Pere Marquès Graells és un sistema tecnològic , generalment integrat per un ordinador, un videoprojector i un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció. 

No ho hem de confondre amb la pissarra digital (PD) que és un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un videoprojector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador: rateta, teclat...

A partir del s.XXI s'ha anat introduint la pissarra digital interactiva a les aules, en la meva opinió, suposa un instrument més de treball, que ens pot servir com a suport visual, per a buscar informació, realitzar gràfics, escriure... Pot ser molt útil a classe, ja que incentiva la participació dels alumnes, i la seva motivació. Però si se'n fa un mal ús, és a dir, si la utilitzem igual que ho faríem amb una pissarra tradicional, perd la seva utilitat. El mestre ha de saber utilitzar la pissarra digital interactiva per a treure'n un màxim partit. Fins i tot, trobo necessari que els mestres rebin la formació necessària per poder-la utilitzar.

Fins fa uns anys, poques escoles disposaven d'una pissarra digital interactiva; actualment cada vegada és més comú que les escoles en disposin. El fet de ser un element nou a l'aula, desperta la curiositat dels alumnes, tots la volen utilitzar. Però la meva pregunta és: d'aquí uns anys, quan els infants ja hagin normalitzat el fet de tenir una pissarra digital interactiva a classe, perdran l'interès i la motivació per aquest instrument?

Tecnologia a l'aula

Després d'haver vist els vídeos, i haver-los comentat a classe he pogut arribar a la conclusió següent:

En l'ensenyament no importa la tecnologia, sinó com aquesta s'aplica, que hauria de ser d'una manera didàctica, és a dir la funció tècnica ha d'anar lligada amb la funció didàctica.

La societat ha canviat molt al llarg del temps, per tant els mètodes també, el sistema educatiu s'ha d'adaptar a les noves necessitats. Moltes vegades costa adaptar-se als canvis, ja que els canvis en l'educació no són automàtics.

S'ha de motivar als alumnes, i això ho podem fer fàcilment aplicant les noves tecnologies a l'aula. Tot i així, jo penso que l'ideal seria saber combinar els mètodes tradicionals, com és el llibre, amb els mètodes més innovadors. Seria un error dependre només de les noves tecnologies, ja que aquestes sempre poden fallar, per exemple una pissarra digital es pot espatllar.

Tecnologia i societat

La tecnologia és a l'ordre del dia, actualment tothom la utilitza i això, ens ha fet evolucionar i progressar socialment.

En l'educació passa el mateix, des del segle XXI s'ha anat introduint a l'escola les noves tecnologies, des de l'ordinador fins a la pissarra digital (PDI).  No només cal utilitzar les noves tecnologies, sinó que també s'ha de saber com fer-ho, per aquest motiu els mestres han de tenir uns certs coneixements i formació.

Les noves generacions viuen en un món tecnològic i digital, per la qual cosa l'educació s'està adaptant poc a poc a les necessitats que van sorgint.

La tecnologia és el futur de l'educació.